And now?

Nadal

Arriba el fred i amb aquest el Nadal. Una època de il·lusió, amor, de regals, de menjars amb la família,etc.
Aquestes dates m'encanten. Sobretot per l'ambient que hi ha per el carrer, les cases i les botigues. Un ambient ple de bones vibracions, de positivitat i d'alegria. Temps de decorar els nostres cors i les nostres cases amb esperit nadalenc. L'arbre,el pessebre, el caga tió, llums, boles, Pares Noels...És en aquesta època quan valores les petites coses, que fan que la vida sigui més important. Petits detalls com un somriure, una mirada, poder estar amb els amics, fer bogeries, una abraçada o un petó quan més ho necessites; coses no materials que les valores més que un regal de Reis. Amb això no dic que no m'agradin els regals de Reis. Adoro els regals de Reis. Desde ven petita i ara que sóc més gran també. Et fan tornar al passat. Quan m'il·lusionava amb una nina que parlava, una cuineta, un cotxet o una disfressa i anar de casa en casa dels familiars a buscar els regals. Quins temps! Quins temps on tots era felicitat, núvols roses i tot semblava preciós. Dit això: Si us agrada tant com a mi el Nadal, a que espereu a fer la carta als Reis?

Espero que tothom passi un BON NADAL I UN FELIÇ ANY 2012!

Titelles

I si ens deixessim portar per tothom. Ser com un titella sense ànima i nomès posar el nostre cos. I si fossin els altres els que ens controlessin i governessin els nostres pensaments.
De vegades les persones volen fer veure que tot esta bé, que tothom els hi cau bé. Gent hipòcrita. Sovint, tens la necessitat de desfogar-te perquè ja no pots més. Esclatar a plorar pot ser una bona manera.

Per això mai deixeu que us controlin, que juguin amb vosaltres i molt menys ser el segon plat.

DÉJEUNER DU MATIN

Il a mis le café

Dans la tasse

Il a miss le lait

Dans la tasse de café

Il a mis le sucre

Dans le café au lait

Avec la petite cuiller

Il a tourné

Il a bu le café au lait

Et il a reposé la tasse

Sans me parler

Il a allumé 

Une cigarette

Il a fait des ronds

Avec la fumée

Il a mis les cendres

Dans le cendrier

Sans me parler

Sans me regarder

Il s'est levé

Il a mis

Son chapeau sur sa tête

Il a mis 

Son manteau de pluie

Parce qu'il pleuvait

Et il est parti

Sous la pluie

Sans une parole

Sans me regarder 

Et moi j'ai pris

Ma tête dans ma main

Et j'ai pleuré 

                                                                                                                            Jacques Prévert in Paroles

Llorar.

Me desperté temprano y con ganas de llorar. No solía ni levantarme temprano ni levantarme llorando.

Estaba triste. Sin ganas, ni tan solo para levantarme de la cama. Los ojos me brillaban i la primera gota estaba a punto de caer sobre mi mejilla. Estaba debajo del edredón que me cubría toda hasta la nariz. Tenía frío, y notaba como se apoderaba de mi cuerpo. Empezaba a temblar. Los dientes me bailaban y mis ojos no paraban de llorar.

Porque lloro? 

Inhalé aire y aún lloré más. 

La cuestión es que lloraba. Quizás era por el alejamiento que había tenido últimamente con mi gente más cercana. Quizás porque veía imperfecciones donde no habían o simplemente tenía ganas de llorar.

Era domingo, así que después de aclarar mi mente volví  a taparme hasta la nariz y intenté dormir. Aún así no podía. 

Las lagrimas no me dejaban ver. Creo que los tres quizás que me planteaba anteriormente respondían a la pregunta inicial.

Llorar es una acción. Derramar lágrimas sobre tus mejillas. Este tipo de acción se puede producir por tristeza o por felicidad. 

La tristeza es la más común en estos ámbitos.La felicidad, en cambio, te hace sentir bien. 

Sin más, me gustaría recordar a todo el mundo que haya leído esto que después de un llanto siempre viene una sonrisa. Y que si esa sonrisa permanece en tu cara, las imperfecciones, la soledad i todo lo que te  preocupa desaparecerá como el humo de una chimenea.

Desembre 2011!

Avui es dia 1 de desembre! Sembla que ja es va apropant més el Nadal i el fred. El Nadal és una època genial on, si ets petit, tots els teus somnis es fan realitat. El fred aquest any arriba tard, es més encara no ha arribat del tot aqui a Barcelona.
En fi, desitjo que arribi el fred per poder prendre una bona tassa de xocolata calenta mentres miro la tele al sofa i amb la manta per sobre.
Nomès em queda dir, HOLA DESEMBRE! :)

Les pelis americanes.

Alguna vegada us heu sentit identificats amb algu d'alguna peli?
La veritat es que costa imaginar-te en una peli americana on tothom acaba trobant l'amor ideal i menjant un pot de gelat de vainilla al terra i devant de la llar de foc.
És difícil. Si més no, a les pelis es tot perfecte, tot idílic i tot acava bé.
No es que digui que a la realitat no pugui acabar bé, però a les pelis tot esta dins d'una bombolla. Una bombolla que sembla de vidre, que no es pot trencar.
Envejo a les noies de les pelis, els nois, la vida que porten i els amics que tenen.
Així doncs, algu m'ajuda a fer la meva pròpia peli?